PESCA D’ARROSSEGAMENT

La vida en un vaixell de pesca d’arrossegament a les costes de Galícia

Santa Uxía de Riveira, Galícia, 2012.

Sortim a la mar despedint-nos de la península per un parell de dies. És de nit. El patró em presenta als treballadors del vaixell tot i que el soroll del motor m’impedeix intercanviar més que unes poques paraules i amb prou feines escolto els seus noms. A mesura que ens allunyem de terra ferma em sembla cada vegada més estar dins la pel·lícula “La vida secreta de las palabras” d’Isabel Coixet. Les faccions dels pescadors fan evident al duresa de l’ofici. Sento en ells una estranya relació d’amor i odi amb el mar. Potser aquesta gran bassalx sigui per ells un parèntesi per la seva vida terrenal.

Caminant entre grans politges, cadenes i comportes m’endinso en un dels oficis més polèmics i ecològicament insostenibles: la pesca d’arrossegament. Consisteix fonamentalment en l’us d’una xarxa llast que escombra i destrueix el fons del mar capturant tot allò que troba al seu pas. L’arrossegament és un dels mètodes més invasius de pesca: un sistema basat en la productivitat que modifica el relleu marí, acumula un 30 per cent de volum de pesca no desitjada (que es retorna al mar sense vida) i, finalment, que contribueix a dur les espècies a la seva extinció.

Quan el sorollós silenci es trenca conversant amb els treballadors em parlen de les seves llargues jornades laborals, de les poques hores que passen a terra, dels companys que perderen la vida en el treball, del seu sou humil i de les tempestes que han passat junts. Em diuen que he tingut sort de trobar la mar calma (amb el mareig que tinc!). Observo una constant presència del naufragi en les seves ments i la consciència de que la mar s’esgota, de que viuen d’un ofici transitori i que tard o d’hora hauràn de vivir d’una altra cosa encara que pel moment semblen no tenir cap alternativa.

Dos dies després de salpar, al capvespre, atraquem de nou al port de Santa Uxía de Riveira. Marejat i cansat em quedo a terra ferma. Ells pasaran unes hores al port arreglant les xarxes per tornar a aquest univers d’aigua de nou una altra vegada.