VULNERABILITAT DEL COL·LECTIU TRANSEXUAL A HONDURES

Tegucigalpa, Hondures, Juny de 2011.

“Son muchas las noches en las que sueño despertar mujer”, comenta Shantal, membre de la comunitat transexual d’Hondures. Va néixer atrapada en un cos d’home que mai ha reconegut com a propi. D’adolescent va decidir començar a transformar-se externament en la dona que sempre ha sentit que era. Un llarg procés on els problemes han estat constants.

Al principi va haver d’afrontar la manca d’acceptació de la familia i l’entorn social. Després arribaven les dures crisis d’identitat juntament amb les poques ganes de continuar vivint sense ser acceptada. Tansols era el començament.

Shantal explica fredament com ha viscut agressions de tota clase: detencions il·legals i maltractament per part dels cossos estatals, violacions, assalts, violència de gènere, accions transfòbiques i fins ha presenciat la mort d’algunes de les seves companyes que exercien la prostitució.

La majoria de les noies transexuals es veuen obligades a dedicar-se a la prostitució degut a la manca d’alternatives econòmiques i laborals causades per la transfòbia de la majoria de la societat i a l’alt cost econòmic dels tractaments hormonals i de bellesa que utilitzen per feminitzar els seus cossos.

Poques aconsegueixen sortir de la vida al carrer on, expostes i vulnerables, les agressions són constants, setmanals, fins i tot diàries. En els últims dos anys la comunitat LGTB (Lesbiana, Gay, Trans, Bisexual) ha vist morir a 34 companys i companyes, gran part de les quals transexuals.

La comunitat transexual ha estat estigmatitzada i agredida arreu però a Hondures conviuen diferents factors que n’incrementen la vulnerabilitat. Per una banda és un dels païssos més pobres d’Amèrica Llatina; per l’altra els últims anys la violència ha incrementat de tal manera que l’ha dut a que dues de les seves ciutats, Tegucigalpa i San Pedro Sula, figurin entre les més perilloses d’arreu. A més el país manté intacta l’estructura governamental establerta arran del cop d’estat de de Juny de 2009. Aquest fet no ha fet més que augmentar l’impunitat judicial cap als agressors d’aquest col·lectiu.

Aquest projecte fotogràfic ha volgut posar èmfasi a la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu en la vida al carrer.

Durant la realització del reportatge Violet Fabiola va ser doblement atropellada per un client  provocant-li diverses contusions i ferides arreu del cos.

En el reportatge també hi apareix la seva companya de vivenda,  Xiomara, que dos mesos abans havia estat apunyalada per uns clients i tirotejada en una altra ocasió.

Dos exemples entre molts d’altres de la vulnerabilitat i l’exposició al perill d’aquestes noies que seguiran lluitant des de l’autoafirmació pel respecte i el reconeixement que mereixen vers la resta de la societat.