FALS POSITIU

Vulneració dels Drets Humans a Colòmbia

A Colòmbia el terme militar fals positiu s’atribueix a aquelles persones civils que han estat assassinades per les forces militars governamentals com a membres de la insurgència; un fenomen que s’ha anat repetint al llarg dels anys i que a l’actualitat ha sortit a la llum pública arrel d’escandaloses agressions i vulneracions a la població civil realitzades per les mateixes Forces Armades Colombianes.

L’oposició política colombiana ha sigut històricament perseguida per l’Estat. Les seves eines de control social han estat històricament la desaparició forçada, l’estratègia paramilitar i una creixent militarització de la societat.

L’Estat Colombià prefereix parlar de postconflicte i d’obertura econòmica a les empreses multinacionals, amb grans interessos econòmics al país, però les guerrilles segueixen actives i la dinàmica de terror generada, en gran mesura, per el mateix Estat segueix aflorant posant en evidència les constants vulneracions als Drets Humans.

Dos exemples de l’herència de la política del terror contemporanis a la realització del reportatge són el cementiri clandestí de La Macarena i els Falsos Positius de Soacha.

L’any 2010 es va descobrir al departament del Meta un dels cementiris clandestins (altres persones sugereixen que és una fossa comú) més grans de Llatinoamèrica*. Aquest contenia centenars de cossos sense identificar en una zona contigua a la base militar estatal implantada pocs anys enrere. L’entrada de grups especials de l’exèrcit a la regió coincideix amb les desaparicions de camperols, líders socials i defensors comunitaris, i s’estima que gran part d’aquests cossos eren de persones civils “donades de baixa” per militars com a guerrillers morts en combat.

L’increment de la militarització de la societat colombiana potenciat per la Política de Seguretat Democràtica presidida per Álvaro Uribe Vélez també va tenir conseqüències a una ciutat veïna de Bogotà: Soacha**. Per intensificar la pressió sobre la insurgència i els seus defensors, el ministre de defense del moment, l’actual president del govern colombià (Juan Manuel Santos) i el seu cercle més pròxim, van decidir incentivar aquells militars que causessin més morts a l’enemic amb subsidis i vacances. Aquests incentius van ser el caldo de cultiu perquè membres de l’exèrcit nacional atraguessin l’atenció de 19 adolescents de nuclis humils i perifèrics de Bogotà i , sota la promesa d’oferir-los treball, se’ls van endur a centenars de quilòmetres del lloc (departament de Santander) per treure’ls la vida i posteriorment vestir-los de camuflatge  fent-los passar per guerrillers morts en combat i així poder cobrar els incentius.

Ambdós fets han estat els més mediàtics però s’estima que en aquest país queden ocultes centenars de fosses comuns i el ressò del fenomen dels falsos positius no deixa de repetir-se ja sigui a Antiòquia, Boyacà, El Huila, El Valle o Sucre. L’estratègia, ja fos per obtenir uns resultats militars favorables, colpejar l’oposició o generar guanys econòmics va ser implementada per els grups paramilitars i assumida per les mateixes forces estatals.

El projecte Fals Positiu vol ser un petit altaveu per aquells que van sofrir d’aprop la violència estatal que ha estat històricament silenciada.

D’aquella estada al país em quedo amb una frase que cridaven les mares dels joves de Soacha en un event a favor de la memòria històrica: Per què? Perquè ens assassinen si som l’esperança d’Amèrica Llatina?