El campament militar d’estiu de Mogyoród, a Hongria, rep cada any centenars de nens i adolescents entre 10 i 15 anys.
Alguns venen atrets per la fascinació a l’estil de vida militar (omnipresent a la societat hungaresa gràcies al seu passat imperial amb reminiscències d’antics temps tant nazis com comunistes). Altrets són conduits fins aqui per els seus pares (que són, en la seva majoria, nacionalistes hungaresos) per introduir-los a l’implacable món dels adults on les emocions són escassament permeses i s’ha d’afrontar la vida amb rectitut i disciplina.
Serà una setmana d’ordres en forma de crits on primaran l’exercici físic intens, el conductisme educacional i el menjar precuinat; i on tota vulnerabilitat i tot questionament als mètodes militars seran simplement obviats, silenciats i interiorment reprimits.
Els joves soldats que habien sentit anteriorment la crida de la patria viuran les activitats de la setmana amb una certa èpica impregnada d’aires de grandesa. Els protagonistes escèptics, cada cop més insensibilitzats, més obedients, més dòcils, hauran sigut transformats en joves patriotes disciplinats de la gran Hongria que un dia tornarà a ser la d’antigament.