“No vull morir sense tenir cicatrius”.
Fight club
Sempre m’he preguntat que duu la gent a pujar un ring i lluitar contra una altra persona. Amb aquesta pregunta a la ment és com vaig decidir enfrontar-me fotogràficament a una sèrie de combats realitzats a Lloret de Mar.
Per una banda buscava la plasticitat i la bellesa en quelcom contradictori, obscur, però humà, tanmateix. Assumir el repte de posar-se contra les cordes. Per altra banda al realitzar aquestes fotografies vaig escollir descentrar el punt de vista del combat per incidir en parar el temps en aquells moments previs i posteriors a l’instant de lluita: la preparació del combat, la victòria o la derrota.
Intentava entrar en la psicologia dels lluitadors fins a entendre que, en realitat, cadascú és el seu propi adversari.
La pregunta encara és oberta però he descobert que hi ha una capa latent de respecte en cada un dels cops que els lluitadors realitzen contra el contrincant que sovint és un company més en la lluita.